amb una bicicleta i un somriure

en record de Vicenç Ferrer,

que va encomanar un somni

i milions de somriures

sovint la terra l'aigua les llavors i la sort

estan mal repartides i sovint

un equilibri interessat i injust

domina la balança i en la necessitat

a l'amor no li surten el comptes.

si és la sal de les llàgrimes que crema

els brots del cereal abans no puguin

omplir de pa una boca si la fi

determina el principi d'una vida

abans no pugui ser no pot ser que

hom tanqui els ulls i accepti o pregui i calli

mentre espera un miracle, no si pot

ser el miracle mateix.

creu-me si et dic que el món es pot canviar

amb una bicicleta i un somriure

amb les mans buides i lleugeres com l'aire

i el cor ben ple ben sòlid i ben ferm

com una roca enmig d'una tempesta.

amb una bicicleta i un somriure

o un sac ple de somriures per omplir

la terra assedegada i bescanviar

les pedres per futur fer brollar l'aigua

per abeurar les noves esperances

i conjurar la sort amb bon humor

i amb el convenciment

que l'alegria i els somnis s'encomanen

i que el seu pes obliga a la balança

a un equilibri interessant mes just

on a l'amor li quadrin tots els comptes

no hi hagi boques buides i la vida

sigui sempre el principi

on les mans aixecades en pregaria

siguin braços estesos que s'esforcen

per fer de l'excepció la nova norma

donar ales al miracle i ensenyar-lo

a volar sol per tal que la distancia

del desencís i de la indiferència

sigui tan curta com la línia recta

entre dos cossos que treballen junts.

creu-me si et dic que el món es pot canviar

amb una bicicleta i un somriure.

Jordi Cienfuegos